Peces publicitàries vinculades amb l’estil

Aquest moviment artístic, intel•lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent i més “veritable” que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transgredir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorpora elements imaginaris i l'inconscient no té cap altre fi que dur a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe.
La publicitat és una disciplina que tracta de sorprendre el consumidor i per aconseguir-ho sovint no hi ha res millor que recórrer a la fantasia i deixar "arraconada", per un moment, la realitat. És més, la publicitat és una disciplina que treballa amb la imaginació, i escenifica una transformació a través de temes com el sexe, la llibertat, l’amor... Un exemple d'això són els següents anuncis "surrealistes" que recull Trendhunter:

En aquesta peça de la marca Pickpockets es pot observar com unes mans, que no tenen propietari, ja que no se sap d’on provenen, intenten “robar” tot el que la figura femenina porta. Tot això, en relació al nom de la marca (carteristes). En aquesta peça es pot observar com la imaginació completa la peça amb els elements que falten, per poder identificar-ne completament les seves parts.

Aquesta peça gràfica d’Absolut juga amb la figura humana d’un home, de manera que les parts d’aquest últim estan escampades. El que es pot observar és com un seguit de màquines manipulen el cos de l’home, de manera que aquest no es pot moure, i unes mans desenganxades del cos intenten moure les peces. Si en volguéssim fer una lectura comparativa, podríem dir que el surrealisme d’aquesta peça intenta transmetre la llibertat que et dóna aquesta beguda quan en beus.

Aquesta peça de Gucci, on es pot observar una taca de sang a la zona on es troba el membre reproductor de l’home, ens dóna a entendre que amb roba Gucci, arribaràs a ser jutjat pel pecat de la promiscuïtat, una promiscuïtat que només podrà esdevenir si vesteixes Gucci. En resum, es podria dir que l’anunci trenca amb l’estereotip de la parella, i parla de l’alliberació sexual.  

Aquesta il•lustració de Volkswagen té una clara relació amb el quadre de Salvador Dalí “La persistència de la memòria”. Dalí va ser un punt de referència del moviment surrealista, per això aquesta peça publicitària guarda unes clares tendències surrealistes, ja que intenta rememorar el quadre de l’artista, ja que cada element del dibuix guarda una aparença amb un dels elements del quadre real.

Charles Jourdan va ser un dels primers sabaters en anunciar-se a les revistes de moda allà pels anys trenta, així que a mitjans del segle XX ja era un expert en això de la publicitat i va decidir comptar per les seves campanyes amb un dels millors fotògrafs de l'època, Guy Bourdin. Guy Bourdin, per la seva banda, és un dels pares de la fotografia contemporània. Un artista enigmàtic influenciat pel surrealisme del seu mestre, Man Ray, i de pintors com Magritte, Balthus, o el cineasta Luis Bruñel.

Romain Laurent (fotògraf francès) porta el surrealisme al món de la publicitat, donant a la seva obra una gran dosi de bon humor, com és el cas d’aquest anunci Nissan. La manera desenfadada, còmica i versàtil en què resol les coses permet fer uns anuncis d’aquest to.

Johnnie Walker, una reconeguda marca de whisky, llança una gràfica sota l’eslogan “Sempre progressant” en la que es relata la història del món, els grans fets que no hem d’oblidar. És pertinent comentar la errata que es va observar aquesta gràfica, el Titànic va ser posterior a la creació de l’Estatua de la Llibertat i la Torre Eiffel, tot i així, el surrealisme va trionfar en el món de la publicitat.

Un cop feta una repassada per les tendències surrealistes en peçes gràfiques, cal a dir que també ha estat un bon recurs en la publicitat audiovisual. La creació d’espots basats en aquest estil han aconseguit marcar al consumidor, impactar i trasmetre el que altres no han aconseguit trasmetre, sentiments, emocions...

http://www.youtube.com/watch?v=s6gTkxQ9te4&feature=player_embedded

Aquí tenim un exemple, d’entre molts, a mans de Eurosport, pretèn reproduir la ira que existeix en molts esports, i ho fa amb molta força i intensitat. Clarament podem observar el tarannà surrealista. 

La Tipografia al Surrealisme

El surrealisme,  es un moviment artístic i literari que es  forma a França en la década dels  anys 20, extensió del Dadaísme, ja que tenen la mateixa base formativa, amb la diferencia que el surrealisme busca trobar la realitat de una forma personal, es a dir, vol  expresar la realitat de una forma clara, minimalista, i pretenía comunicar directament sense adornos ni floritures típiques de l’Art Nouvou.

En aquest sentit es produiren canvis importants en la tipografía fins  llavors existents, deixant pas a la tipografía denominada sans serif (sense serifa, de pal sec), de traç gruixut, funcional y utilitzant figures geomètriques.

Entre les més conegudes i utilitzades a la época trobem:La Goudy, Gill Sans, Futura.

Goudy y Dwiggins van ser dos dels  tipógrafes més reconeguts en aquesta revolució tipogràfica del surrealisme als anys 20, amb connnotacions del constructivisme i del dadaísme, allunyant-se de les tendencies del Art Nouveau i optant més per la comunicació que per  l’adorno.

Trencaven amb les formes de la naturalessa per donar pas a línees de major intensitat geométrica i emocional utilitzant diagonals, posicionant els textes de forma geometrica per cridar la atenció en la comunicació del missatge.

Com exemple de imatges de aquest  moviment  tipogràfic surrealiste, podem observar els següents cartells:

Riccobaldi, “Fiat Rampa”, Litografía (1928)

 

Hohlwein, “Fruhling in Weisbaden”, Litografía (1930)

Josef Mueller-Brockman, “Der Rosenkavalier”, Offset (1950)

Objectes i Funcionalisme al Surrealisme

Telèfon Llagosta de Dalí

La gente me preguntaba constantemente: "¿Qué significa esto? ¿Qué significa aquello?" Un día vacié la punta de un pan y ¿qué creen ustedes que puse dentro? Puse un Buda de bronce, cuya metálica superficie cubrí completamente de pulgas muertas, tan apretadas entre sí que el Buda parecía hecho enteramente de pulgas. A ver: ¿qué significa esto? Después de poner el Buda dentro del pan, cerré la abertura con un trozo de madera y lo pegué todo, incluso el pan, sellándolo herméticamente de tal modo que formaba un todo homogéneo que parecía una pequeña urna, sobre la cual escribí.: "Confitura de caballo".' A ver: ¿qué significa esto? "Vida secreta de Salvador Dalí" per Salvador Dalí. (1942)

Després d’aquestes paraules de Dalí, no podem jutjar els objectes surrealistes com a simples associacions de coses dispars sinó que aquests objectes són objets trouvés, objectes trobats i carregats de significat. Per André Breton la troballa amb els objectes trobats és un fet equiparable amb el somni y és dotat de tanta significació com tot l’oníric. Aquestes “reunions” amb els objectes no son actes fortuïts, son manifestacions del subconscient. Aquests objectes sense utilitat, presenten un mínim de funcionament mecànic i es basen en els fantasmes i representacions sensibles provocades per la realització d’activitats inconscients. Com a anècdota tenim el somni frustrant de Breton on passejava per un mercat i es va trobar un amb un llibre  curiós que al llom tenia un gnom de fusta amb una barba blanca tallada a l’estil asiri i li arribava als peus. Quan va despertar va lamentar que fos un somni però a la vegada la nitidesa d’aquelles imatges li podien permetre reproduir l’objecte.

Considerar els objectes com a coses que no són de fiar és un pilar fonamental en el surrealisme. El món meravellós, els somnis i la ment inconscient són elements que intervenen en una metamorfosi on els objectes, símbols de desitjos irracionals, es sotmeten a una mutació sobtada.

Bola Suspesa de Giacometti

Tot i que la figura d’objectes surrealista va ser formalitzat per Dalí, la primera pedra va ser posada per Giacometti, que de la mateixa manera que el somni de Breton, que emplaçava l’atzar com una manera d’explotar l’inconscient. L’obra referent d’aquest autor és la Bola Suspesa, una bola de fustada, marcada amb un solc femení, suspesa per una corda de violí sobre una pendent que la seva part aguda frega la cavitat.  L’espectador vol instintivament desplaçar la bola al llarg de la pendent, però la corda només permet fer-ho parcialment.

Aprofundint en un dels grans en el surrealisme, veiem que Dalí publica el desembre de 1931 a Le surréalisme au service de la Revólution  un article on fa una categorització dels objectes surrealistes: objectes de funcionament simbòlic (origen automàtic), objectes transsubstanciats (origen afectiu), objectes per a projectar (origen oníric), objectes embolicats (fantasies diürnes), objectes mecànics (fantasies experimentals) i objectes modelats (origen hipnogágico). Salvador Dalí només feia referència a la primera categoria, on col·loca la Bola Suspesa de Giacometti.  Aquests objectes de funcionament simbòlic son objectes molt poc adequats per a funcionar mecànicament, es basen en visions i imatges que poden sorgir al realitzar actes inconscients, actes que de la realització se’n desprèn plaer inexplicable o que informen de teories errònies tramades per la censura i la repressió.

Esmorzar de Pell de Oppenheim

Després d’aquesta classificació proposada per Dalí,  es va propiciar un corrent de creativitat que va acabar amb una exposició a la Galerie Charles Ratton el 1936. En ella hi havia objectes com El assecador d’ampolles de Duchamp (1914), una escultura de Max Ernst (1934), un joc de Esmorzar de Pell de Meret Oppenheim (1936), etc. Els objectes surrealistes es basaven més en el muntatge i no tant en les habilitats dels autors. En el millor dels casos, els objectes van combinar els readymades de Duchamp amb els dibuixos de cadàvers exquisits. El telèfon de Dalí juga amb la naturalesa dubtosa dels objectes introduïda per l’obra de Magritte La traïció de les imatges.

Estaba decidido a llevar a cabo y transformar en realidad mi divisa del "objeto surrealista" -el objeto irracional, el objeto de función simbólica- que oponía a los sueños narrados, la escritura automática, etc... Y para conseguirlo decidí crear la moda de los objetos surrealistas. El objeto surrealista es un objeto absolutamente inútil desde el punto de vista práctico y racional, creado únicamente con el fin de materializar de modo fetichista, con el máximo de realidad tangible, ideas y fantasías de carácter delirante. "Vida secreta de Salvador Dalí" per Salvador Dalí. (1942) 

Arquitectura

¿ Què és l’arquitectura surrealista?

L’arquitectura que neix vinculada al moviment és aquella que està dissenyada amb formes i volums poc formals als que s’utilitzaven normalment. Són formes que neixen de la imaginació de l’arquitecte tot i que segueixen els diferents manifestos proclamats per Breton. Si us fixeu quan aneu caminant pel carrer, la majoria dels edificis tenen tots les mateixes estructures i les mateixes formes, però el surrealisme trenca amb això i juga molt amb el disseny lliure. És molt poc comú veure obres arquitectòniques surrealistes, tot i així les que veurem a continuació son el millor exemple. A la imatge de l'esquerra, podem observar una imatge de Breton surrealista.

En un primer moment, l’arquitectura i el surrealisme semblen analògic, ja que la primera desprès de Le Corbusier vetlla i prioritza la funcionalitat en canvi, la segona fa referència a un món ideal i de fantasia. Tot i la incompatibilitat dels dos conceptes tenen molts punts de contacte que arquitectes com Rem Koollhas, Ferdinand Cheval, Frederic Kielser han sapigut trobar.

A continuació, tenim el “Palais ideal” de Ferdinand Cheval, en els seus temps va ser considerat un boig per tots el seus veïns però va ser tot una font d’inspiració pel moviment surrealista.

Uns dels teòrics del surrealisme més destactas, André Breton, s’imaginaven la casa com un laberint que reflexa l’estructura del inconscient mentres altres han vist en ella l’escenari de tot tipus de somnis. Donald Roney va elaborar un llit d’hospital amb la seva pròpia pell extreta d’algunes de les múltiples operacions a les quals va estar sotmès. Rem Koolhass també va ser inspirat per Dalí per construir la seva casa de Villa dall Alva, que es mostra a continuació.

 

Un artista diferent

René Magritte

Durant els anys trenta, el surrealisme va traspassar els límits del que era un moviment artístic radical de vanguardia i va arribar a influir en diferents àmbits com el teatre, el disseny, la moda i la publicitat. Per alguns, la assimilació del surrealisme per part del món comercial era una cosa acceptada i fins i tot celebrada, mentre que per altres anava en contra dels principis polítics del moviment. 

El surrealisme ha sigut un dels moviments artístics que més ha influït en la publicitat. Ja els primers dadaistes van utilitzar els cartells per a publicitar-se a ells mateixos, les seves idees, les seves obres, etc. Només un artista com Magritte ha suggerit desenes d'imatges publicitàries. Dalí, Ernst o Man Ray han estat altres artistes que també han deixat petjades a la publicitat. Des de les vanguardies històriques fins als nostres dies, l'art ha estat una constant font de reflexió i inspiració per a les agències de publicitat, que gairebé sempre han anat un pas endarrere del que feien les arts plàstiques.

El pintor surrealista belga René Magritte ha influït molt en el món de la publicitat, tant que fins i tot es parla de l’existència d’una “publicitat magrittiana”.

René Magritte (Lessines,1898 -Brussel·les,1967) fou un pintor belga, figura principal del moviment surrealista.

Va néixer a Lessines i va estudiar a l’Académie Royale des Beaux- Arts de Brussel·les. La seva primera exposició individual va ser inaugurada a Brussel·les l’any 1927. En aquells moments ja havia començat a pintar en un estil molt proper añ surrealisme, el qual va predominar durant tota la seva carrera artística.

Hàbil i meticulós en la seva tècnica, és molt conegut per obres que tenen juxtaposició d'objectes comuns en contexts poc habituals donant així un nou significat a les coses familiars. Aquesta juxtaposició es denomina sovint realisme màgic, del qual Magritte és el màxim representant.

L'ús representacional d'objectes com una cosa diferent del que semblen es pot veure a la seva obra "La traïció de les imatges" (La trahison des images), que mostra una pipa que sembla el model d'un anunci per a un estanc. Magritte va pintar a sota de la pipa "Això no és una pipa" (Ceci n'est pas une pipe), que sembla una contradicció, però que significa que la imatge de la pipa no és en si mateixa una pipa. (Al seu llibre, Això no és una pipa, el crític francès Michel Foucault tracta d'aquesta obra i de la seva paradoxa).

Per poder saber una mica més de Magritte s’ha de dir que les seves obres eren molt més conceptuals que les dels contemporànis de l’època, per exemple mentre Magritte anava per la vessant conceptual , Dalí volia arribar més al sub-conscient emocional. Magritte apel·la a la inteligència de l’espectador, buscant sempre la contradicció intel·lectual o verbal. Per exemple, el títol de les seves obres és també surrealista i raramente es correspon amb el contigut.

Les tècniques utilitzades per l’artista que més atrauen als creatius publicitaris són els objectes desplaçats, es a dir: fora de context; la desproporció dels objectes amb l’espai i la metamorfosi. Aquestes tècniques fan que es pugui diferenciar millor l’objecte i així poder reafirmar el missatge que es vol transmetre mitjançant la publicitat. Aquestes tècniques es poden veure sobretot en anuncis de begudes, belleza i automoció. 

Tendències de Magritte a la Publicitat

El hijo del hombre ( 1964)

Moschino parodiant “El hijo del hombre” de Magritte

Magimix parodiant “El hijo del hombre” de Magritte

Le temps traversé (1939)

Volkswagen Polo parodiant “Le temps traversé (1939)” de Magritte

Gran part de la seva obra

¿Què és això del Surrealisme? - Segona part

TÈCNIQUES SURREALISTES

El surreaslime es va plasmar en diferents tècniques com la pintura, l'escultura, la filosofia i en altres com la fotografia i la cinematografia o fins i tot en la fabricació d'objectes. Algunes de les tècniques més conegudes del surrealisme son el frottage o el collage o la tècnica del cadaver exquisit, que consistia en crear una obra col·lectiva entre diversos artistes, tots pintaven sense saber que havia fet l'altre, amb el que es van arribar a crear figures i criatures realment extravagants. 

LITERATURA

Les tècniques aportades pel moviment, que no volia tancar-se ni en la temàtica del moment, ni en la seva forma van ser l'expressió poètica del versicle, que es formava per un vers de mida indefinida sense rima, però amb connexió rítmica interna i els temes escollits van ser aquells que eren motiu de repressió com els somnis, la sexualitat, etc. Aquesta etapa va provocar que la poesia tornés a ser humana, allunyant-se de les vanguardies, creant a més nous camins semàntics, a través de l'escritura automàtica i l'ús de la retòrica.  

La producció surrealista es va caracteritzar per una vocació libertaria, sense límits i en l'exaltació dels procesos onírics, de l'humor corrosiu i cínic i de la passió eròtica. El moviment surrealista tenia com a objectiu trencar les convencions socials, sobretot aquelles promolgudes per la burgesia. El surrealisme volia trencar amb allò que estava socialment establert i acceptat pel que en moltes ocasions duien a terme provocants tomes de posició públiques. 

ARTS PLÀSTIQUES

Tot i que el moviment surrealista sorgeix com a moviment bàsicament literari, més endavant trobarà lloc també en l'àmbit de les arts plàstiques, com l'escultura i sobretot en el de la pintura. 

En l'àmbit de les arts plàstiques, el surrealisme es va veure bipolaritza't, hi havia qui defensava un surrealisme abstracte (aplicació de l'automatisme pur per tal de crear universos figuratius) i altres que creien en el surrealisme figuratiu (interesats en la vía onírica, és a dir en la dels somnis mitjançant la qual se separan de la pintura tradicional amb la creació d'objectes deformats i monstruosos). Tot i existir dues vies diferents, hi havien artistes com Max Ernst que es movien entre les dues. 

Com hem dit anteriorment, en la pintura, va ser la tècnica de l'automatisme la que va guiar al surrealistes a realitzar les seves obres. El frottage va ser una tècnica molt utilizada, per exemple per Salvador Dalí. Aquesta tècnica constistia en la construcció de dibuixos mitjançat el fregament de rasposes sobre el llenç. Salvador Dalí va formar part del moviment surrealista, però el seu mètode, anomenat paranoic-crític, era criticat donat que plasmava el món del somnis de mode abusiu (segons Breton) posant en perill la credibilitat del surrealisme. Óscar Domínguez va inventar la "decalcomania" en que s'aplicava gouache (acuarela opaca) sobre dos papers que es presionaven i es separaven abans de quedar units per la pintura. 

Totes aquestes tècniques demostren una falta de precisió, en busca de l'atzar, l'inconscient, provocant que cada obra fos totalment diferent. Altres de les tècniques qeu van inventar els surrealistes i que segueixen aquests principis són el "raspado", el fumage i la distribució de sorra sobre un llenç amb cola. 

Els pintors surrealistes

Miró: es caracteritzava pel seu mètode automàtic psíquic pur. Al total de la seva obra podem trobar l'exploració dels somnis, l'ús de l'automatisme i l'ús surrealista del llenguatge i els símbols. 

Arp: crea l'escultura biomòrfica a partir de l'ús de l'automatisme i la onírica, amb la que vol representar el que és orgànic com a principi formatiu de realitat. 

Magritte: especialista en jugar amb imatges ambigües i el seu significat mitjançant l'ús de paraules posant en qüestió la relació d'un objecte pintat i un de real. 

Picasso: un dels períodes de l'obra de Picasso és considerada surrealista. En aquesta etapa l'obra de Picasso es caracteritza per la combinació d'allò monstruós i sublim alhora amb la creació de criatures mig monstruoses i mig màquines. 

MITJANS AUDIOVISUALS

En la vessant cinematogràfica, procedent del dadasime, el surrealisme va donar diversos intents de cinema de les avantguardes. L'obra més revolucionària és la de Luis Buñuel, juntament amb la col·laboració de Dalí, anomenada "El perro andaluz". També Dalí va col·laborar amb el gran Hitchcock amb el film Recuerda (Spellbound).   

EL SURREALISME MÉS ENLLÀ

El surrealisme es començar a esquedar amb la seva afiliació al partit comunista, amb què alguns dels seus representants no van estar d'acord, més endavant amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, els grans representants com el fundador Breton es van veure obligats a exiliar-se als Estats Units on van seguir endavant amb el moviment, però al tornar a Europa al 1946 el surrealisme ja era història. 

Tot i que el surrealisme es veiés acabat a mitjans de la dècada dels anys 50 han sigut molts els artistes que han aprés d'ell i l'han aplicat a les seves obres. 

En les arts plàstiques el surrealisme va provocar el naixement de diversos moviments pictòrics com el surreaslime abstracte, el figuratiu i les tècniques surrealistes. Altre dels moviments influits pel surrealisme és el del l'art brut, independent o també conegut com a marginal. Amb l'exili dels grans promotors del surrealisme als Estats Units es va possiblitzar el futur creixement de moviments com l'expressionisme abstracte i el PopArt. 

En l'àmbit del cinema han estat influits artistes com David Lynch, Jean-Pierre Jeunet o Julio Médem. 

El SURREALISME és de tots, ja que la imaginació i el somni ens fan més lliures. 

¿Què és això del Surrealisme? - Primera part

PRINCIPIS DEL SURREALISME


El terme surrealisme va ser utilitzat per primera vegada a l'any 1917, pel poeta Guillaume Apollinaire, que deia que en ell considerava tot una serie de manifestacions del Nou Esperit i que sens dubte atrairia a les seves millors ments. Apollinaire també esperava que el surrealisme provoqués canvis profunds en les arts i costums a través de la alegria universal. 


Tot i que el surrealisme té precedents en diverses disciplines artístiques, el més conegut és el pintor Hieronymus Bosch, també conegut com "El Bosco". Entre les seves obres i trobem el famos cuadre "El jardín de las delicias" ( que podem veure a continuació). 

El surrealisme va compartir algunes de les experiències amb el dadaisme, tot i que hi existia un factor determinant que els diferenciava, el dadaisme es dirigia a la destrucció nihilista, mentre que el surrealisme somiava amb la construcció romàntica. 



EL PRIMER MANIFEST SURREALISTA 
(Breton) - 1924

En aquest primer manifest es tenia molt clar l'objectiu i aquest era donar-li al terme surreaslime el seu significat original, pel que lluitarien. En el manifest el surrealisme va ser definit així:

1. Surrealismo: "sustantivo, masculino. Automatismo psíquico puro, por cuyo medio se intenta expresar, verbalmente, por escrito o de cualquier otro modo, el funcionamiento real del pensamiento. Es un dictado del pensamiento, sin la intervención reguladora de la razón, ajeno a toda preocupación estética o moral."


2. Filosofía: "El surrealismo se basa en la creencia de una realidad superior de ciertas formas de asociación desdeñadas hasta la aparición del mismo, y en el libre ejercicio del pensamiento. Tiende a destruir definitivamente todos los restantes mecanismos psíquicos, y a sustituirlos por la resolución de los principales problemas de la vida.


El surrealisme va sorgir tant en el món de la poesia, la psicolgoia i la filosofia, com en la pintura i l'escultura, que van ser concebudes com a representacions plàstiques de la poesia. El surrealisme defensava que l'inconscient era el que permetia a l'ésser humà connectar-se amb la realitat, amb el tot. Aquesta connexió la basen en les casualitats en l'atzar i en el somni, on diuen que existeixen relacions del tot secretes entre diversos elements dispars. El surrealistes volen traslladar aquestes imatges al món real i donat que es troben a l'inconscient, prenen com a mètode, l'automatisme. L'automatisme defensa que la creativitat és pertinença de la natura i per tant nosaltres l'aprenem a copiar a través de l'observació atenta, la intuició i el nostre inconscient. L'automatisme accepta tots el mitjans d'expresió.


SURREALISME I COMUNISME

Va ser a partir de 1925 quan el surrealisme es va posicionar políticament, Breton es va adherir a finals d'aquest any al Partit Comunista. Breton va comptar amb el suport de quasi tots els grans homes del surrealisme entre ells Dalí, Buñuel, Louis Aragón i Max Ernst. I altres de que tot i no compartir la seva ideologia si col·laboraren en les exposicions surrealistes, com Jean Arp y Miró. A partir del 1930 el surrealisme va agafar força i es va internacionalitzar amb les incorporacions d'homes com Magritte, Masson, Giacometti i Matta entre d'altres que van fer arribar el moviment als EEUU, Londres, Japó, etc.


Amb aquesta internacionalització es van augmentar els diferents punts de vista i es va obrir un debat entre aquells que consideraven el surrealisme com un moviment estrictament artístic o els que hi també hi sentien que compartia ideologia comunista, com Breton. Al 1929 es publica un nou manifest i a l'any 1938 juntament amb León Trotski, Breton firma el "Manifiesto por un Arte Revolucionario Independiente". Durant aquests anys hi van haver grans disputes que en ocasions van acabar amb expulsions com és en el cas de Dalí, per les seves tendencies feixistes.