René Magritte
Durant els anys trenta, el surrealisme va traspassar els límits del que era un moviment artístic radical de vanguardia i va arribar a influir en diferents àmbits com el teatre, el disseny, la moda i la publicitat. Per alguns, la assimilació del surrealisme per part del món comercial era una cosa acceptada i fins i tot celebrada, mentre que per altres anava en contra dels principis polítics del moviment.
El surrealisme ha sigut un dels moviments artístics que més ha influït en la publicitat. Ja els primers dadaistes van utilitzar els cartells per a publicitar-se a ells mateixos, les seves idees, les seves obres, etc. Només un artista com Magritte ha suggerit desenes d'imatges publicitàries. Dalí, Ernst o Man Ray han estat altres artistes que també han deixat petjades a la publicitat. Des de les vanguardies històriques fins als nostres dies, l'art ha estat una constant font de reflexió i inspiració per a les agències de publicitat, que gairebé sempre han anat un pas endarrere del que feien les arts plàstiques.
El pintor surrealista belga René Magritte ha influït molt en el món de la publicitat, tant que fins i tot es parla de l’existència d’una “publicitat magrittiana”.
René Magritte (Lessines,1898 -Brussel·les,1967) fou un pintor belga, figura principal del moviment surrealista.
Va néixer a Lessines i va estudiar a l’Académie Royale des Beaux- Arts de Brussel·les. La seva primera exposició individual va ser inaugurada a Brussel·les l’any 1927. En aquells moments ja havia començat a pintar en un estil molt proper añ surrealisme, el qual va predominar durant tota la seva carrera artística.
Hàbil i meticulós en la seva tècnica, és molt conegut per obres que tenen juxtaposició d'objectes comuns en contexts poc habituals donant així un nou significat a les coses familiars. Aquesta juxtaposició es denomina sovint realisme màgic, del qual Magritte és el màxim representant.
L'ús representacional d'objectes com una cosa diferent del que semblen es pot veure a la seva obra "La traïció de les imatges" (La trahison des images), que mostra una pipa que sembla el model d'un anunci per a un estanc. Magritte va pintar a sota de la pipa "Això no és una pipa" (Ceci n'est pas une pipe), que sembla una contradicció, però que significa que la imatge de la pipa no és en si mateixa una pipa. (Al seu llibre, Això no és una pipa, el crític francès Michel Foucault tracta d'aquesta obra i de la seva paradoxa).
Per poder saber una mica més de Magritte s’ha de dir que les seves obres eren molt més conceptuals que les dels contemporànis de l’època, per exemple mentre Magritte anava per la vessant conceptual , Dalí volia arribar més al sub-conscient emocional. Magritte apel·la a la inteligència de l’espectador, buscant sempre la contradicció intel·lectual o verbal. Per exemple, el títol de les seves obres és també surrealista i raramente es correspon amb el contigut.
Les tècniques utilitzades per l’artista que més atrauen als creatius publicitaris són els objectes desplaçats, es a dir: fora de context; la desproporció dels objectes amb l’espai i la metamorfosi. Aquestes tècniques fan que es pugui diferenciar millor l’objecte i així poder reafirmar el missatge que es vol transmetre mitjançant la publicitat. Aquestes tècniques es poden veure sobretot en anuncis de begudes, belleza i automoció.
Tendències de Magritte a la Publicitat
El hijo del hombre ( 1964)
Moschino parodiant “El hijo del hombre” de Magritte
Magimix parodiant “El hijo del hombre” de Magritte
Le temps traversé (1939)
Volkswagen Polo parodiant “Le temps traversé (1939)” de Magritte
Gran part de la seva obra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada