El terme surrealisme va ser utilitzat per primera vegada a l'any 1917, pel poeta Guillaume Apollinaire, que deia que en ell considerava tot una serie de manifestacions del Nou Esperit i que sens dubte atrairia a les seves millors ments. Apollinaire també esperava que el surrealisme provoqués canvis profunds en les arts i costums a través de la alegria universal.
Tot i que el surrealisme té precedents en diverses disciplines artístiques, el més conegut és el pintor Hieronymus Bosch, també conegut com "El Bosco". Entre les seves obres i trobem el famos cuadre "El jardín de las delicias" ( que podem veure a continuació).
El surrealisme va compartir algunes de les experiències amb el dadaisme, tot i que hi existia un factor determinant que els diferenciava, el dadaisme es dirigia a la destrucció nihilista, mentre que el surrealisme somiava amb la construcció romàntica.
EL PRIMER MANIFEST SURREALISTA
(Breton) - 1924
En aquest primer manifest es tenia molt clar l'objectiu i aquest era donar-li al terme surreaslime el seu significat original, pel que lluitarien. En el manifest el surrealisme va ser definit així:
1. Surrealismo: "sustantivo, masculino. Automatismo psíquico puro, por cuyo medio se intenta expresar, verbalmente, por escrito o de cualquier otro modo, el funcionamiento real del pensamiento. Es un dictado del pensamiento, sin la intervención reguladora de la razón, ajeno a toda preocupación estética o moral."
2. Filosofía: "El surrealismo se basa en la creencia de una realidad superior de ciertas formas de asociación desdeñadas hasta la aparición del mismo, y en el libre ejercicio del pensamiento. Tiende a destruir definitivamente todos los restantes mecanismos psíquicos, y a sustituirlos por la resolución de los principales problemas de la vida.
El surrealisme va sorgir tant en el món de la poesia, la psicolgoia i la filosofia, com en la pintura i l'escultura, que van ser concebudes com a representacions plàstiques de la poesia. El surrealisme defensava que l'inconscient era el que permetia a l'ésser humà connectar-se amb la realitat, amb el tot. Aquesta connexió la basen en les casualitats en l'atzar i en el somni, on diuen que existeixen relacions del tot secretes entre diversos elements dispars. El surrealistes volen traslladar aquestes imatges al món real i donat que es troben a l'inconscient, prenen com a mètode, l'automatisme. L'automatisme defensa que la creativitat és pertinença de la natura i per tant nosaltres l'aprenem a copiar a través de l'observació atenta, la intuició i el nostre inconscient. L'automatisme accepta tots el mitjans d'expresió.
SURREALISME I COMUNISME
Va ser a partir de 1925 quan el surrealisme es va posicionar políticament, Breton es va adherir a finals d'aquest any al Partit Comunista. Breton va comptar amb el suport de quasi tots els grans homes del surrealisme entre ells Dalí, Buñuel, Louis Aragón i Max Ernst. I altres de que tot i no compartir la seva ideologia si col·laboraren en les exposicions surrealistes, com Jean Arp y Miró. A partir del 1930 el surrealisme va agafar força i es va internacionalitzar amb les incorporacions d'homes com Magritte, Masson, Giacometti i Matta entre d'altres que van fer arribar el moviment als EEUU, Londres, Japó, etc.
Amb aquesta internacionalització es van augmentar els diferents punts de vista i es va obrir un debat entre aquells que consideraven el surrealisme com un moviment estrictament artístic o els que hi també hi sentien que compartia ideologia comunista, com Breton. Al 1929 es publica un nou manifest i a l'any 1938 juntament amb León Trotski, Breton firma el "Manifiesto por un Arte Revolucionario Independiente". Durant aquests anys hi van haver grans disputes que en ocasions van acabar amb expulsions com és en el cas de Dalí, per les seves tendencies feixistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada