TÈCNIQUES SURREALISTES
El surreaslime es va plasmar en diferents tècniques com la pintura, l'escultura, la filosofia i en altres com la fotografia i la cinematografia o fins i tot en la fabricació d'objectes. Algunes de les tècniques més conegudes del surrealisme son el frottage o el collage o la tècnica del cadaver exquisit, que consistia en crear una obra col·lectiva entre diversos artistes, tots pintaven sense saber que havia fet l'altre, amb el que es van arribar a crear figures i criatures realment extravagants.
LITERATURA
Les tècniques aportades pel moviment, que no volia tancar-se ni en la temàtica del moment, ni en la seva forma van ser l'expressió poètica del versicle, que es formava per un vers de mida indefinida sense rima, però amb connexió rítmica interna i els temes escollits van ser aquells que eren motiu de repressió com els somnis, la sexualitat, etc. Aquesta etapa va provocar que la poesia tornés a ser humana, allunyant-se de les vanguardies, creant a més nous camins semàntics, a través de l'escritura automàtica i l'ús de la retòrica.
La producció surrealista es va caracteritzar per una vocació libertaria, sense límits i en l'exaltació dels procesos onírics, de l'humor corrosiu i cínic i de la passió eròtica. El moviment surrealista tenia com a objectiu trencar les convencions socials, sobretot aquelles promolgudes per la burgesia. El surrealisme volia trencar amb allò que estava socialment establert i acceptat pel que en moltes ocasions duien a terme provocants tomes de posició públiques.
ARTS PLÀSTIQUES
Tot i que el moviment surrealista sorgeix com a moviment bàsicament literari, més endavant trobarà lloc també en l'àmbit de les arts plàstiques, com l'escultura i sobretot en el de la pintura.
En l'àmbit de les arts plàstiques, el surrealisme es va veure bipolaritza't, hi havia qui defensava un surrealisme abstracte (aplicació de l'automatisme pur per tal de crear universos figuratius) i altres que creien en el surrealisme figuratiu (interesats en la vía onírica, és a dir en la dels somnis mitjançant la qual se separan de la pintura tradicional amb la creació d'objectes deformats i monstruosos). Tot i existir dues vies diferents, hi havien artistes com Max Ernst que es movien entre les dues.
Com hem dit anteriorment, en la pintura, va ser la tècnica de l'automatisme la que va guiar al surrealistes a realitzar les seves obres. El frottage va ser una tècnica molt utilizada, per exemple per Salvador Dalí. Aquesta tècnica constistia en la construcció de dibuixos mitjançat el fregament de rasposes sobre el llenç. Salvador Dalí va formar part del moviment surrealista, però el seu mètode, anomenat paranoic-crític, era criticat donat que plasmava el món del somnis de mode abusiu (segons Breton) posant en perill la credibilitat del surrealisme. Óscar Domínguez va inventar la "decalcomania" en que s'aplicava gouache (acuarela opaca) sobre dos papers que es presionaven i es separaven abans de quedar units per la pintura.
Totes aquestes tècniques demostren una falta de precisió, en busca de l'atzar, l'inconscient, provocant que cada obra fos totalment diferent. Altres de les tècniques qeu van inventar els surrealistes i que segueixen aquests principis són el "raspado", el fumage i la distribució de sorra sobre un llenç amb cola.
Els pintors surrealistes
Miró: es caracteritzava pel seu mètode automàtic psíquic pur. Al total de la seva obra podem trobar l'exploració dels somnis, l'ús de l'automatisme i l'ús surrealista del llenguatge i els símbols.
Arp: crea l'escultura biomòrfica a partir de l'ús de l'automatisme i la onírica, amb la que vol representar el que és orgànic com a principi formatiu de realitat.
Magritte: especialista en jugar amb imatges ambigües i el seu significat mitjançant l'ús de paraules posant en qüestió la relació d'un objecte pintat i un de real.
Picasso: un dels períodes de l'obra de Picasso és considerada surrealista. En aquesta etapa l'obra de Picasso es caracteritza per la combinació d'allò monstruós i sublim alhora amb la creació de criatures mig monstruoses i mig màquines.
MITJANS AUDIOVISUALS
En la vessant cinematogràfica, procedent del dadasime, el surrealisme va donar diversos intents de cinema de les avantguardes. L'obra més revolucionària és la de Luis Buñuel, juntament amb la col·laboració de Dalí, anomenada "El perro andaluz". També Dalí va col·laborar amb el gran Hitchcock amb el film Recuerda (Spellbound).
El surrealisme es començar a esquedar amb la seva afiliació al partit comunista, amb què alguns dels seus representants no van estar d'acord, més endavant amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, els grans representants com el fundador Breton es van veure obligats a exiliar-se als Estats Units on van seguir endavant amb el moviment, però al tornar a Europa al 1946 el surrealisme ja era història.
Tot i que el surrealisme es veiés acabat a mitjans de la dècada dels anys 50 han sigut molts els artistes que han aprés d'ell i l'han aplicat a les seves obres.
En les arts plàstiques el surrealisme va provocar el naixement de diversos moviments pictòrics com el surreaslime abstracte, el figuratiu i les tècniques surrealistes. Altre dels moviments influits pel surrealisme és el del l'art brut, independent o també conegut com a marginal. Amb l'exili dels grans promotors del surrealisme als Estats Units es va possiblitzar el futur creixement de moviments com l'expressionisme abstracte i el PopArt.
En l'àmbit del cinema han estat influits artistes com David Lynch, Jean-Pierre Jeunet o Julio Médem.
El SURREALISME és de tots, ja que la imaginació i el somni ens fan més lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada