Objectes i Funcionalisme al Surrealisme

Telèfon Llagosta de Dalí

La gente me preguntaba constantemente: "¿Qué significa esto? ¿Qué significa aquello?" Un día vacié la punta de un pan y ¿qué creen ustedes que puse dentro? Puse un Buda de bronce, cuya metálica superficie cubrí completamente de pulgas muertas, tan apretadas entre sí que el Buda parecía hecho enteramente de pulgas. A ver: ¿qué significa esto? Después de poner el Buda dentro del pan, cerré la abertura con un trozo de madera y lo pegué todo, incluso el pan, sellándolo herméticamente de tal modo que formaba un todo homogéneo que parecía una pequeña urna, sobre la cual escribí.: "Confitura de caballo".' A ver: ¿qué significa esto? "Vida secreta de Salvador Dalí" per Salvador Dalí. (1942)

Després d’aquestes paraules de Dalí, no podem jutjar els objectes surrealistes com a simples associacions de coses dispars sinó que aquests objectes són objets trouvés, objectes trobats i carregats de significat. Per André Breton la troballa amb els objectes trobats és un fet equiparable amb el somni y és dotat de tanta significació com tot l’oníric. Aquestes “reunions” amb els objectes no son actes fortuïts, son manifestacions del subconscient. Aquests objectes sense utilitat, presenten un mínim de funcionament mecànic i es basen en els fantasmes i representacions sensibles provocades per la realització d’activitats inconscients. Com a anècdota tenim el somni frustrant de Breton on passejava per un mercat i es va trobar un amb un llibre  curiós que al llom tenia un gnom de fusta amb una barba blanca tallada a l’estil asiri i li arribava als peus. Quan va despertar va lamentar que fos un somni però a la vegada la nitidesa d’aquelles imatges li podien permetre reproduir l’objecte.

Considerar els objectes com a coses que no són de fiar és un pilar fonamental en el surrealisme. El món meravellós, els somnis i la ment inconscient són elements que intervenen en una metamorfosi on els objectes, símbols de desitjos irracionals, es sotmeten a una mutació sobtada.

Bola Suspesa de Giacometti

Tot i que la figura d’objectes surrealista va ser formalitzat per Dalí, la primera pedra va ser posada per Giacometti, que de la mateixa manera que el somni de Breton, que emplaçava l’atzar com una manera d’explotar l’inconscient. L’obra referent d’aquest autor és la Bola Suspesa, una bola de fustada, marcada amb un solc femení, suspesa per una corda de violí sobre una pendent que la seva part aguda frega la cavitat.  L’espectador vol instintivament desplaçar la bola al llarg de la pendent, però la corda només permet fer-ho parcialment.

Aprofundint en un dels grans en el surrealisme, veiem que Dalí publica el desembre de 1931 a Le surréalisme au service de la Revólution  un article on fa una categorització dels objectes surrealistes: objectes de funcionament simbòlic (origen automàtic), objectes transsubstanciats (origen afectiu), objectes per a projectar (origen oníric), objectes embolicats (fantasies diürnes), objectes mecànics (fantasies experimentals) i objectes modelats (origen hipnogágico). Salvador Dalí només feia referència a la primera categoria, on col·loca la Bola Suspesa de Giacometti.  Aquests objectes de funcionament simbòlic son objectes molt poc adequats per a funcionar mecànicament, es basen en visions i imatges que poden sorgir al realitzar actes inconscients, actes que de la realització se’n desprèn plaer inexplicable o que informen de teories errònies tramades per la censura i la repressió.

Esmorzar de Pell de Oppenheim

Després d’aquesta classificació proposada per Dalí,  es va propiciar un corrent de creativitat que va acabar amb una exposició a la Galerie Charles Ratton el 1936. En ella hi havia objectes com El assecador d’ampolles de Duchamp (1914), una escultura de Max Ernst (1934), un joc de Esmorzar de Pell de Meret Oppenheim (1936), etc. Els objectes surrealistes es basaven més en el muntatge i no tant en les habilitats dels autors. En el millor dels casos, els objectes van combinar els readymades de Duchamp amb els dibuixos de cadàvers exquisits. El telèfon de Dalí juga amb la naturalesa dubtosa dels objectes introduïda per l’obra de Magritte La traïció de les imatges.

Estaba decidido a llevar a cabo y transformar en realidad mi divisa del "objeto surrealista" -el objeto irracional, el objeto de función simbólica- que oponía a los sueños narrados, la escritura automática, etc... Y para conseguirlo decidí crear la moda de los objetos surrealistas. El objeto surrealista es un objeto absolutamente inútil desde el punto de vista práctico y racional, creado únicamente con el fin de materializar de modo fetichista, con el máximo de realidad tangible, ideas y fantasías de carácter delirante. "Vida secreta de Salvador Dalí" per Salvador Dalí. (1942)