Aquest moviment artístic, intel•lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent i més “veritable” que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transgredir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorpora elements imaginaris i l'inconscient no té cap altre fi que dur a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe.
La publicitat és una disciplina que tracta de sorprendre el consumidor i per aconseguir-ho sovint no hi ha res millor que recórrer a la fantasia i deixar "arraconada", per un moment, la realitat. És més, la publicitat és una disciplina que treballa amb la imaginació, i escenifica una transformació a través de temes com el sexe, la llibertat, l’amor... Un exemple d'això són els següents anuncis "surrealistes" que recull Trendhunter:
En aquesta peça de la marca Pickpockets es pot observar com unes mans, que no tenen propietari, ja que no se sap d’on provenen, intenten “robar” tot el que la figura femenina porta. Tot això, en relació al nom de la marca (carteristes). En aquesta peça es pot observar com la imaginació completa la peça amb els elements que falten, per poder identificar-ne completament les seves parts.
Aquesta peça gràfica d’Absolut juga amb la figura humana d’un home, de manera que les parts d’aquest últim estan escampades. El que es pot observar és com un seguit de màquines manipulen el cos de l’home, de manera que aquest no es pot moure, i unes mans desenganxades del cos intenten moure les peces. Si en volguéssim fer una lectura comparativa, podríem dir que el surrealisme d’aquesta peça intenta transmetre la llibertat que et dóna aquesta beguda quan en beus.
Aquesta peça de Gucci, on es pot observar una taca de sang a la zona on es troba el membre reproductor de l’home, ens dóna a entendre que amb roba Gucci, arribaràs a ser jutjat pel pecat de la promiscuïtat, una promiscuïtat que només podrà esdevenir si vesteixes Gucci. En resum, es podria dir que l’anunci trenca amb l’estereotip de la parella, i parla de l’alliberació sexual.
Aquesta il•lustració de Volkswagen té una clara relació amb el quadre de Salvador Dalí “La persistència de la memòria”. Dalí va ser un punt de referència del moviment surrealista, per això aquesta peça publicitària guarda unes clares tendències surrealistes, ja que intenta rememorar el quadre de l’artista, ja que cada element del dibuix guarda una aparença amb un dels elements del quadre real.
Charles Jourdan va ser un dels primers sabaters en anunciar-se a les revistes de moda allà pels anys trenta, així que a mitjans del segle XX ja era un expert en això de la publicitat i va decidir comptar per les seves campanyes amb un dels millors fotògrafs de l'època, Guy Bourdin. Guy Bourdin, per la seva banda, és un dels pares de la fotografia contemporània. Un artista enigmàtic influenciat pel surrealisme del seu mestre, Man Ray, i de pintors com Magritte, Balthus, o el cineasta Luis Bruñel.
Romain Laurent (fotògraf francès) porta el surrealisme al món de la publicitat, donant a la seva obra una gran dosi de bon humor, com és el cas d’aquest anunci Nissan. La manera desenfadada, còmica i versàtil en què resol les coses permet fer uns anuncis d’aquest to.
Johnnie Walker, una reconeguda marca de whisky, llança una gràfica sota l’eslogan “Sempre progressant” en la que es relata la història del món, els grans fets que no hem d’oblidar. És pertinent comentar la errata que es va observar aquesta gràfica, el Titànic va ser posterior a la creació de l’Estatua de la Llibertat i la Torre Eiffel, tot i així, el surrealisme va trionfar en el món de la publicitat.
Un cop feta una repassada per les tendències surrealistes en peçes gràfiques, cal a dir que també ha estat un bon recurs en la publicitat audiovisual. La creació d’espots basats en aquest estil han aconseguit marcar al consumidor, impactar i trasmetre el que altres no han aconseguit trasmetre, sentiments, emocions...
Aquí tenim un exemple, d’entre molts, a mans de Eurosport, pretèn reproduir la ira que existeix en molts esports, i ho fa amb molta força i intensitat. Clarament podem observar el tarannà surrealista.
