dijous, 29 de desembre del 2011

Un artista diferent

René Magritte



Durant els anys trenta, el surrealisme va traspassar els límits del que era un moviment artístic radical de vanguardia i va arribar a influir en diferents àmbits com el teatre, el disseny, la moda i la publicitat. Per alguns, la assimilació del surrealisme per part del món comercial era una cosa acceptada i fins i tot celebrada, mentre que per altres anava en contra dels principis polítics del moviment. 

El surrealisme ha sigut un dels moviments artístics que més ha influït en la publicitat. Ja els primers dadaistes van utilitzar els cartells per a publicitar-se a ells mateixos, les seves idees, les seves obres, etc. Només un artista com Magritte ha suggerit desenes d'imatges publicitàries. Dalí, Ernst o Man Ray han estat altres artistes que també han deixat petjades a la publicitat. Des de les vanguardies històriques fins als nostres dies, l'art ha estat una constant font de reflexió i inspiració per a les agències de publicitat, que gairebé sempre han anat un pas endarrere del que feien les arts plàstiques.

El pintor surrealista belga René Magritte ha influït molt en el món de la publicitat, tant que fins i tot es parla de l’existència d’una “publicitat magrittiana”.

René Magritte (Lessines,1898 -Brussel·les,1967) fou un pintor belga, figura principal del moviment surrealista.

Va néixer a Lessines i va estudiar a l’Académie Royale des Beaux- Arts de Brussel·les. La seva primera exposició individual va ser inaugurada a Brussel·les l’any 1927. En aquells moments ja havia començat a pintar en un estil molt proper añ surrealisme, el qual va predominar durant tota la seva carrera artística.

Hàbil i meticulós en la seva tècnica, és molt conegut per obres que tenen juxtaposició d'objectes comuns en contexts poc habituals donant així un nou significat a les coses familiars. Aquesta juxtaposició es denomina sovint realisme màgic, del qual Magritte és el màxim representant.

L'ús representacional d'objectes com una cosa diferent del que semblen es pot veure a la seva obra "La traïció de les imatges" (La trahison des images), que mostra una pipa que sembla el model d'un anunci per a un estanc. Magritte va pintar a sota de la pipa "Això no és una pipa" (Ceci n'est pas une pipe), que sembla una contradicció, però que significa que la imatge de la pipa no és en si mateixa una pipa. (Al seu llibre, Això no és una pipa, el crític francès Michel Foucault tracta d'aquesta obra i de la seva paradoxa).





Per poder saber una mica més de Magritte s’ha de dir que les seves obres eren molt més conceptuals que les dels contemporànis de l’època, per exemple mentre Magritte anava per la vessant conceptual , Dalí volia arribar més al sub-conscient emocional. Magritte apel·la a la inteligència de l’espectador, buscant sempre la contradicció intel·lectual o verbal. Per exemple, el títol de les seves obres és també surrealista i raramente es correspon amb el contigut.


Les tècniques utilitzades per l’artista que més atrauen als creatius publicitaris són els objectes desplaçats, es a dir: fora de context; la desproporció dels objectes amb l’espai i la metamorfosi. Aquestes tècniques fan que es pugui diferenciar millor l’objecte i així poder reafirmar el missatge que es vol transmetre mitjançant la publicitat. Aquestes tècniques es poden veure sobretot en anuncis de begudes, belleza i automoció. 


Tendències de Magritte a la Publicitat











El hijo del hombre ( 1964)











Moschino parodiant “El hijo del hombre” de Magritte









Magimix parodiant “El hijo del hombre” de Magritte









Le temps traversé (1939)








Volkswagen Polo parodiant “Le temps traversé (1939)” de Magritte





Gran part de la seva obra






dimecres, 28 de desembre del 2011

¿Què és això del Surrealisme? - Segona part

TÈCNIQUES SURREALISTES

El surreaslime es va plasmar en diferents tècniques com la pintura, l'escultura, la filosofia i en altres com la fotografia i la cinematografia o fins i tot en la fabricació d'objectes. Algunes de les tècniques més conegudes del surrealisme son el frottage o el collage o la tècnica del cadaver exquisit, que consistia en crear una obra col·lectiva entre diversos artistes, tots pintaven sense saber que havia fet l'altre, amb el que es van arribar a crear figures i criatures realment extravagants. 



LITERATURA

Les tècniques aportades pel moviment, que no volia tancar-se ni en la temàtica del moment, ni en la seva forma van ser l'expressió poètica del versicle, que es formava per un vers de mida indefinida sense rima, però amb connexió rítmica interna i els temes escollits van ser aquells que eren motiu de repressió com els somnis, la sexualitat, etc. Aquesta etapa va provocar que la poesia tornés a ser humana, allunyant-se de les vanguardies, creant a més nous camins semàntics, a través de l'escritura automàtica i l'ús de la retòrica.  

La producció surrealista es va caracteritzar per una vocació libertaria, sense límits i en l'exaltació dels procesos onírics, de l'humor corrosiu i cínic i de la passió eròtica. El moviment surrealista tenia com a objectiu trencar les convencions socials, sobretot aquelles promolgudes per la burgesia. El surrealisme volia trencar amb allò que estava socialment establert i acceptat pel que en moltes ocasions duien a terme provocants tomes de posició públiques. 


ARTS PLÀSTIQUES

Tot i que el moviment surrealista sorgeix com a moviment bàsicament literari, més endavant trobarà lloc també en l'àmbit de les arts plàstiques, com l'escultura i sobretot en el de la pintura. 

En l'àmbit de les arts plàstiques, el surrealisme es va veure bipolaritza't, hi havia qui defensava un surrealisme abstracte (aplicació de l'automatisme pur per tal de crear universos figuratius) i altres que creien en el surrealisme figuratiu (interesats en la vía onírica, és a dir en la dels somnis mitjançant la qual se separan de la pintura tradicional amb la creació d'objectes deformats i monstruosos). Tot i existir dues vies diferents, hi havien artistes com Max Ernst que es movien entre les dues. 

Com hem dit anteriorment, en la pintura, va ser la tècnica de l'automatisme la que va guiar al surrealistes a realitzar les seves obres. El frottage va ser una tècnica molt utilizada, per exemple per Salvador Dalí. Aquesta tècnica constistia en la construcció de dibuixos mitjançat el fregament de rasposes sobre el llenç. Salvador Dalí va formar part del moviment surrealista, però el seu mètode, anomenat paranoic-crític, era criticat donat que plasmava el món del somnis de mode abusiu (segons Breton) posant en perill la credibilitat del surrealisme. Óscar Domínguez va inventar la "decalcomania" en que s'aplicava gouache (acuarela opaca) sobre dos papers que es presionaven i es separaven abans de quedar units per la pintura. 

Totes aquestes tècniques demostren una falta de precisió, en busca de l'atzar, l'inconscient, provocant que cada obra fos totalment diferent. Altres de les tècniques qeu van inventar els surrealistes i que segueixen aquests principis són el "raspado", el fumage i la distribució de sorra sobre un llenç amb cola. 

Els pintors surrealistes

Miró: es caracteritzava pel seu mètode automàtic psíquic pur. Al total de la seva obra podem trobar l'exploració dels somnis, l'ús de l'automatisme i l'ús surrealista del llenguatge i els símbols. 

Arp: crea l'escultura biomòrfica a partir de l'ús de l'automatisme i la onírica, amb la que vol representar el que és orgànic com a principi formatiu de realitat. 

Magritte: especialista en jugar amb imatges ambigües i el seu significat mitjançant l'ús de paraules posant en qüestió la relació d'un objecte pintat i un de real. 

Picasso: un dels períodes de l'obra de Picasso és considerada surrealista. En aquesta etapa l'obra de Picasso es caracteritza per la combinació d'allò monstruós i sublim alhora amb la creació de criatures mig monstruoses i mig màquines. 

MITJANS AUDIOVISUALS

En la vessant cinematogràfica, procedent del dadasime, el surrealisme va donar diversos intents de cinema de les avantguardes. L'obra més revolucionària és la de Luis Buñuel, juntament amb la col·laboració de Dalí, anomenada "El perro andaluz". També Dalí va col·laborar amb el gran Hitchcock amb el film Recuerda (Spellbound).   


EL SURREALISME MÉS ENLLÀ

El surrealisme es començar a esquedar amb la seva afiliació al partit comunista, amb què alguns dels seus representants no van estar d'acord, més endavant amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, els grans representants com el fundador Breton es van veure obligats a exiliar-se als Estats Units on van seguir endavant amb el moviment, però al tornar a Europa al 1946 el surrealisme ja era història. 

Tot i que el surrealisme es veiés acabat a mitjans de la dècada dels anys 50 han sigut molts els artistes que han aprés d'ell i l'han aplicat a les seves obres. 

En les arts plàstiques el surrealisme va provocar el naixement de diversos moviments pictòrics com el surreaslime abstracte, el figuratiu i les tècniques surrealistes. Altre dels moviments influits pel surrealisme és el del l'art brut, independent o també conegut com a marginal. Amb l'exili dels grans promotors del surrealisme als Estats Units es va possiblitzar el futur creixement de moviments com l'expressionisme abstracte i el PopArt. 


En l'àmbit del cinema han estat influits artistes com David Lynch, Jean-Pierre Jeunet o Julio Médem. 








El SURREALISME és de tots, ja que la imaginació i el somni ens fan més lliures. 

dimarts, 27 de desembre del 2011

¿Què és això del Surrealisme? - Primera part

PRINCIPIS DEL SURREALISME


El terme surrealisme va ser utilitzat per primera vegada a l'any 1917, pel poeta Guillaume Apollinaire, que deia que en ell considerava tot una serie de manifestacions del Nou Esperit i que sens dubte atrairia a les seves millors ments. Apollinaire també esperava que el surrealisme provoqués canvis profunds en les arts i costums a través de la alegria universal. 


Tot i que el surrealisme té precedents en diverses disciplines artístiques, el més conegut és el pintor Hieronymus Bosch, també conegut com "El Bosco". Entre les seves obres i trobem el famos cuadre "El jardín de las delicias" ( que podem veure a continuació). 






El surrealisme va compartir algunes de les experiències amb el dadaisme, tot i que hi existia un factor determinant que els diferenciava, el dadaisme es dirigia a la destrucció nihilista, mentre que el surrealisme somiava amb la construcció romàntica. 



EL PRIMER MANIFEST SURREALISTA 

(Breton) - 1924

En aquest primer manifest es tenia molt clar l'objectiu i aquest era donar-li al terme surreaslime el seu significat original, pel que lluitarien. En el manifest el surrealisme va ser definit així:

1. Surrealismo: "sustantivo, masculino. Automatismo psíquico puro, por cuyo medio se intenta expresar, verbalmente, por escrito o de cualquier otro modo, el funcionamiento real del pensamiento. Es un dictado del pensamiento, sin la intervención reguladora de la razón, ajeno a toda preocupación estética o moral."


2. Filosofía: "El surrealismo se basa en la creencia de una realidad superior de ciertas formas de asociación desdeñadas hasta la aparición del mismo, y en el libre ejercicio del pensamiento. Tiende a destruir definitivamente todos los restantes mecanismos psíquicos, y a sustituirlos por la resolución de los principales problemas de la vida.


El surrealisme va sorgir tant en el món de la poesia, la psicolgoia i la filosofia, com en la pintura i l'escultura, que van ser concebudes com a representacions plàstiques de la poesia. El surrealisme defensava que l'inconscient era el que permetia a l'ésser humà connectar-se amb la realitat, amb el tot. Aquesta connexió la basen en les casualitats en l'atzar i en el somni, on diuen que existeixen relacions del tot secretes entre diversos elements dispars. El surrealistes volen traslladar aquestes imatges al món real i donat que es troben a l'inconscient, prenen com a mètode, l'automatisme. L'automatisme defensa que la creativitat és pertinença de la natura i per tant nosaltres l'aprenem a copiar a través de l'observació atenta, la intuició i el nostre inconscient. L'automatisme accepta tots el mitjans d'expresió.


SURREALISME I COMUNISME


Va ser a partir de 1925 quan el surrealisme es va posicionar políticament, Breton es va adherir a finals d'aquest any al Partit Comunista. Breton va comptar amb el suport de quasi tots els grans homes del surrealisme entre ells Dalí, Buñuel, Louis Aragón i Max Ernst. I altres de que tot i no compartir la seva ideologia si col·laboraren en les exposicions surrealistes, com Jean Arp y Miró. A partir del 1930 el surrealisme va agafar força i es va internacionalitzar amb les incorporacions d'homes com Magritte, Masson, Giacometti i Matta entre d'altres que van fer arribar el moviment als EEUU, Londres, Japó, etc.


Amb aquesta internacionalització es van augmentar els diferents punts de vista i es va obrir un debat entre aquells que consideraven el surrealisme com un moviment estrictament artístic o els que hi també hi sentien que compartia ideologia comunista, com Breton. Al 1929 es publica un nou manifest i a l'any 1938 juntament amb León Trotski, Breton firma el "Manifiesto por un Arte Revolucionario Independiente". Durant aquests anys hi van haver grans disputes que en ocasions van acabar amb expulsions com és en el cas de Dalí, per les seves tendencies feixistes.